Elena Galarza Barrachina
UN SEÑOR MADURO CON UNA OREJA VERDE
Un día, en el expreso Soria-Monteverde,
vi subir a un hombre con una oreja verde.
Ya joven no era, sino maduro parecía,
salvo, la oreja que verde seguía.
Me cambié de sitio para estar a su lado
y observar el fenómeno bien mirado.
Le dije: señor, usted, tiene ya cierta edad,
dígame, esa oreja verde, ¿le es de alguna utilidad?
Me contestó amablemente: yo ya soy persona vieja,
pues de joven sólo tengo esta oreja.
Es una oreja de niño, que me sirve para oír
cosas que los adultos nunca se paran a sentir:
oigo lo que los árboles dicen, los pájaros que cantan,
las piedras, los ríos y las nubes que pasan,
oigo también a los niños, cuando cuentan cosas
que a una oreja madura, parecerían misteriosas.
Así habló el señor de la oreja verde
aquel día, en el expreso Soria-Monteverde.
Gianni Rodari
– Autor: Gianni Rodari
– Títol: La oreja verde
– Any de publicació:
– Llibre al que pertany:Parole per giocare(1979)
– Edició utilitzada:
- Título de la edición: La oreja verde de la escuela: trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil.
- Autor o editor: Carmen Díaz Navarro
- Ciudad de la editorial: Ediciones de la Torre
- Año de edición: 1995
- Página: 17-18
Notes sobre l’autor i l’obra: Gianni Rodari(1920-1980) va nàixer a Omenga (Itàlia), fou escriptor, pedagog i mestre. És conegut per escriure nombrosos llibres infantils dotades de gran fantasía (Contes escrits a màquina, El libro de los por qué, etc.) i la seua obra més destacada és Grámatica de la fantasía on introduieix un concepte fonamental per a la literatura infantil i juvenil del segle XX: el binòmi fantàstic.
Aquesta poesia ha estat incorporada en nombrosos llibres sobre educació, fins i tot ha revolucionat la pràctica docent a les escoles amb el concepte de “la oreja verde de la escuela”.
El text en el seu context social: El segle XX és considerat “El segle dels xiquets”, com anticipà Ellen Key en el títol d’una de les seues obres més famoses. Aquest segle es caracteritzat per la influència del feminisme i el reafirmament d’una nova rama de la psicologia de l’educació: la pedagogia, així com per un sistema de d’ensenyament basat en les necessitats i potencialitats del xiquet (educació progressista). Y per tant, l’autor descrit com un pedagog defensor dels xiquets com creadors actius amb capacitat de transformar el món el els adults els han volgut imposar, reflexa esta idea al poema.
Comentari personal: He triat aquest poema perquè considere que és molt bonic ja que te mostra que també es pot aprendre dels més menut i trenca així la idea de què el món viscut i entès pels adults es el vertader. També ens fa reflexionar sobre aquelles coses que no apreciem i que són importants.
A més a més, pense que el missatge que transmet és de molta utilitat per a un docent ja que degut al seu paper s’ha de dotar d’eixa “orella verda” per a poder escoltar i valorar tot allò que els seus alumnes diuen o que el món diu i ningú es para a escoltar.
Traducció plàstica:
Jordi, 10 anys
poemaescola 