THE SCHOOL BOY

Elena Galarza Barrachina

THE SCHOOL BOY

I love to rise in a summer morn

When the birds sing on every tree;

The distant huntsman winds his horn,

And the sky-lark sings with me.

O! What sweet company.

But to go to school in summer morn,

O! It drives all joy away;

Under a cruel eye outworn,

The little ones spend the day

In sighing and dismay.

Ah! then at times I drooping sit,

And spend many anxious hour,

Nor in my book can I take delightm

Nor sit in learning’s bower,

Worn thro’with the dreary shower.

How can te bird that is born for joy

Sit in a cage and sing?

How can a child, when fears annoy,

But droop his tender wing,

And forget his youthful spring?

O! father & mother, if buds are nip’d

And blossoms blown away,

And if the tender plants are strip’d,

Of their joy in the spring day,

By sorrow and care’s dismay,

How shall the summer arise in joy,

Or the summer fruits appear?

Or how shall we gather what griefs destroy,

Or bless the mellowing year,

When the blasts of winter appear?

  William Blakes

EL COLEGIAL  (Traducció)

Me encanta levantarme en una mañana de verano

Cuando los pájaros cantan en cada árbol;

El alejado cazador hace sonar su cuerno,

Y la alondra canta conmigo.

Oh! Qué buena compañía.

Pero ir a la escuela en una mañana de verano,

Oh! Echa a perder toda la alegría;

Bajo una mirada obsoleta,

Los más pequeños pasan el día

Entre suspiros y consternación.

Ah! A veces me marchito sentado,

Y paso muchas horas de ansia,

Ni con mi libro puedo disfrutar,

Ni sentado predispuesto para aprender

Agujereándose como un monótono aguacero.

¿Cómo puede el pájaro que ha nacido para disfrutar

Sentarse en una jaula y cantar?

¿Cómo puede un niño, cuando el miedo molesta,

Pero marchita su tierno vuelo,

Y olvida su juvenil primavera?

Oh! Padre y madre, si el capullo es pellizcado,

Y la flor arrancada,

Y si las tiernas plantas son desnudadas

De su alegría en los días de primavera,

Por tristeza y consternación.

¿Cómo podrá el verano presentarse con alegría,

O las frutas del verano aparecer?

¿O cómo recogeremos lo que la pena destruya,

O la bendición del año maduro,

Cuando la explosión invierno aparezca?

–        Autor: William Blake

–        Títol: “The School Boy”

–        Any de publicació: 1789

–        Llibre al que pertany: Songs of innocence

–        Edició utilitzada:

  • Título de la edición: Songs of innocence and of experience
  • Autor o editor: Dover Publications, Inc.
  • Ciudad de la editorial: Nova York
  • Año de edición: 1992
  • Página: 6

Notes sobre l’autor i l’obra: William Blake (1757-1827) fou un pintor, gravador, poeta i místic londinenc que es considerat un artista total per les seues múltiples facetes. Era considerat un avançat en aquella època perquè creia en la igualtat sexual i racial, i rebutjava qualsevol tipus d’autoritat. Blake reflexa en aquest poema com creu que deuria ser l’ensenyament escolar i la seua idea de que la imaginació és superior a la raó.

 

El text en el seu context social: Durant el segle XVIII té lloc el període de la Il·lustració el qual té una gran influència en la concepció de l’educació ja que és considera com un mecanisme de desenvolupament dels pobles, no una formació aïllada per als més poderosos, és per això que aquesta època es considera l’inici de l’educació de masses. Aquesta corrent de pensament es acompanyada per diversos pensadors entre els quals es troba Rousseau, què creia que es deuria ensenyar l’estudi de la natura i de la societat per observació directa i no a través de les paraules d’un adult.

Aquest poema és una crítica a l’educació rígida i opressiva que acaba amb la curiositat innata del alumnat, l’autor utilitza una al·legoria amb la natura per a explicar-ho.

 

Comentari personal: Vaig elegir aquest poema perquè em va parèixer interessant la crítica que es feia a l’educació del segle XVIII i em resultà curiós adonar-me que també es podria aplicar la mateixa en l’actualitat. També, perquè reflexa un sentiment que molts alumnes tenen front a l’escola i a mi, personalment, m’evoca a aquell sentiment d’odi cap a l’escola quan havia de fer molt de deure i no tenia temps per a jugar.

Traducció plàstica:

Joan, 10 anys


Quant a alumnespoesiaescola

Projecte poesia
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s