ESCUELA

Elena Galarza Barrachina

ESCUELA

Los niños están sentados

con un aire apagado de tedio,

y entre los niños yo,

yo de mí, muchahco, recordado,

mas ya distante sin remedio.

Otra vez, niño, oigo

la voz pausada y dura

del profesor repitiendo,

repitiendo, como un vaivén,

la misma pregunta oscura.

Otra vez, niño, huyo,

me despido imaginariamente,

del aula monótona y parada,

y me pierdo en el polvo del camino

en mi propia búsqueda.

                                                Armindo Rodrigues

                        (traducció d’Agustín Fernández Paz)

–        Autor: Armindo José Rodrigues

–        Títol: Escuela

–        Any de publicació: 1970

–        Llibre al que pertany: Obra Poética

–        Edició utilitzada:

  • Autor o editor: Sociedade de Expansao Cultural
  • Ciudad de la editorial: Lisboa
  • Año de edición: 1970
  • Página: 87

Notes sobre l’autor i l’obra: Armindo José Rodrigues (1904-1993) fou un traductor, metge i poeta portuguès. Lluità contra el feixisme activament i es considerat un escriptor del moviment neorrealista portuguès.

 

El text en el seu context social: El seu context social principal és el moviment neorrealista format per activistes polítics que denunciaven les desigualtats socials i l’abús del poder de la èlit en una època de dictadura. En aquest poema es reflexa eixe esperit de denuncia, així com la corrent literària i filosòfica del excentralisme on es considera a l’home com mestre dels seus actes i del seu destí, i es per això que en aquest es mostra tal odi per l’escola, ja que es considerat com un lloc on s’imposen certs coneixement que no tenen relació amb la vida, com es pot observar en l’ultima estrofa.

 

Comentari personal: M’ha agradat aquest poema perquè reflexa com es viscuda l’escola per un xiquet i el sentiment d’odi que li produeix eixa institució, i a més a més et desvela la principal causa d’aquest: la poca connexió escola-vida. Aquest sentiment no es aïllat, hi ha molts discent que actualment l’experimenten i és important que els seus mestres ho coneguen. Tot açò ens pot fer pensar com hem d’orientar l’escola per a que aquest sentiment no es produïsca, ja que com es sabut dificulta l’aprenentatge.

Traducció plàstica:

Francesc, 10 anys


Quant a alumnespoesiaescola

Projecte poesia
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s