VOLADA i ASSALT A LA CARAVANA

 

Teresa Del Rey Navajas, 2n C. 

VOLADA

volaven lliures sis adolescents
i amb ells volava el vent de l’alegria.
l’ultrapassen: desbandada de riures
i carteres. celebren la fugina
de la gàbia i l’aire és nou i es mou
amb ells, les ales blanques, una dansa,
amb els cors exultants com banderoles
i unes ganes de tot cridant en l’ànima,
ben lluny dels llibres! arrapant la glòria
celebren, llibertaris, la campana:
als carrers i no a l’escola el viure bull.
 potser en temps pretèrits convergiren l
lliçó, saber i fruit: escola i vida.
ara, però, és tan furiós el viure
com la bala que xiula a frec de pell;
torrencial cavalla lluny dels llibres,
 tan esquiu, sempre a cremadent s’escampa
 ben lluny de l’aula. <Adéu, taxidermistes!
Instituíreu brells de balb passat
i per tenir-nos creàreu les gàbies;
ens lligueu curt a l’estaca dels deures
inventats, dels models i dels miratges,
 i vosaltres mateixos sou cerbers
empresonats entre els espills i pautes,
i les reixes obriu i tanqueu cada
jorn, catedràtics, professors, gendarmes.
L’escola, Mestres, no ens atraparà,
 malva institució, perduda ja>.
 
ELIES BARBERÀ.
 
 
ASSALT A LA CARAVANA
 
contra els tancats metàl·lics de l’escola
els nens engabiats, ataconats.
l’hora del pati, els abriguets de marca,
xarpes i unglots enganxats a la xarxa,
vives veuetes de canaris flauta.
balons de cuir, al racó, ja no boten,
ningú salta a la corda ni al cavall
fort, ningú comercia amb cucs de seda…
 
de l’aula estant, les mestres els observen
per damunt les ulleres i es pregunten
què esperen, enfilats al sol, pobrets?
de tant atents els brillen els ullets.
només contemplen el trànsit somort,
filera de vehicles, nyus capcots?
 els nens, arraïmats, oraculars,
oculten els revòlvers i els punyals:
secretament projecten assaltar
-els indis contra els rostres pàl·lids-
la caravana de cotxes, robar
els més veloç i mamprendre viatge
al paradís on les aus volen lliures.
 
ELIES BARBERÀ.
 
 
NOM DE L’ AUTOR: Elies Barberà.
TÍTOL DELS POEMES: Volada i Assalt a la caravana.
ANY EN ELS QUE VAN SER ESCRITS: Any 2008.
LLIBRE ALS QUE PERTANYEN: Allà on les grues nien.
EDICIÓ UTILITZADA: Edicions 62.
Autor o editor: Elies Barberà.
Edició: 1ª edició.
Ciutat de la editorial: Barcelona.
Any d’edició: 2009.
Pàgines: 55 pàgines.
 

 NOTES SOBRE L’AUTOR I L’OBRA:

      Elies Barberà Bolinches (Xàtiva, 1 de maig de 1970) és un poeta i actor valencià. Llicenciat en Filosofia, després de treballar a Vall-de-roures i Alcoi com a professor, abandonà l’ensenyament i marxà a Barcelona on estudià i es llicencià en Art Dramàtic. Com a narrador publicà Quaranta contes breus i un llarguíssim poema d’amor (2000), i com a poeta ha publicat Mata-rates (i altres vicis) (2003), Equilibrista (2004), Zoo (2006), Aixàtiva (2008) i Allà on les grues nien (2009). Per les seues obres ha rebut diversos premis i guardons.

            El llibre de poemes Allà on els grues nien, va obtenir el premi Ausiàs March de Poesia de l’any 2009 que amb caràcter anual concedeix l’Ajuntament de Gandia i que edita Edicions 62. A la 43ª edició de l’Ausiàs March de Poesia, premiada amb 12.000 euros, es van presentar 41 poemaris.

 

            L’escriptor Elias Barberà, que treballa ara d’actor en el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona, ofereix en Allà on els grues nien la història d’un dia de vida del personatge principal en la gran societat d’una metròpolis. El poemari parteix de la idea del pas de vida d’un àmbit més rural a un altre urbà, a partir de la seva pròpia experiència, del pas del seu Xàtiva natal a Barcelona.

 

EL TEXT EN EL SEU CONTEXT SOCIAL

 

            El poemari tracta l’experiència diària que viu el protagonista a una gran ciutat. Per aquest motiu fa un recorregut des de que es desperta pel matí i les coses que observa al seu voltant mentre fa la seua vida habitual. En general, tots els poemes fan una mena de crítica a la nostra societat actual i a les grans ciutats. Dins d’això es fixa especialment en els fenòmens i paisatges característics de les metròpolis, com ara els embussos, la gent del metro, les grans edificacions, etc. Tot el poemari reflexa les ànsies del protagonista per sortir d’aquesta mena de gàbia i aconseguir escapar cap a algun lloc tranquil i afable.

            Concretament, el poema Volada mostra el moment en que els nens ixen de l’escola després d’escoltar la campana. En l’alegria d’aquestos per sortir de dins d’escola es veu una crítica a la gran diferència que hi ha entre el món acadèmic i la vida real. No només critica a la institució educativa, sinó també als mestres als que descriu fins i tot com cerbers i gendarmes.

 

            El poema Assalt a la caravana, reflexa el moment de l’esplai dels xiquets d’infantil (probablement). Aquests estan agafats a la xarxa que divideix el pati i el carrer. Els nens no estan jugant ni fent coses pròpies d’aquesta edat al temps lliure, sinó que romanen atents, com ansiosos, observant la filera de cotxes que passa davant l’escola. En realitat, els infants estan pensant assaltar els cotxes i fugir de l’escola. Una clara crítica a la institució escolar que està clarament en línia amb el poema de Volada.

 

COMENTARI PERSONAL:

            Els dos poemes que he triat es troben dins d’un poemari anomenat Allà on les grues nien. Aquest llibre me’l vaig comprar farà un any al vore al seu escriptor recitant un poema a un programa de televisió. El poema que va llegir és uns dels dos que he triat: Volada. Em va agradar tantíssim el poema i el que Elies va contar entorn al poemari que vaig decidir comprar-me’l. Dit això queda clar l’elecció d’aquest poema per al treball. L’altre poema estava també dins del llibre i m’agrada tant com l’altre ja que considere que parlen quasi sobre el mateix i tenen una crítica molt semblant. En general el poemari em pareix meravellós, m’encanta com tracta els aspectes quotidians d’una forma especial, l’ús tan elaborat del vocabulari i per suposat la crítica a les ciutats i la nostra societat actual, clarament impresa en cadascun dels poemes.

 

TRADUCCIÓ PLÀSTICA:

Representació de Volada i Assalt a la caravana (respectivament) d’un xiquet de 8 anys.

 

 

Quant a alumnespoesiaescola

Projecte poesia
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s